|  El
nombre
π
ha estat una de les primeres i més importants empreses
científiques de tota la història. Des dels inicis
de la geometria era coneguda la relació que existeix entre
la longitud de la circumferència i el seu diàmetre.
El quocient entre ambdues magnituds és precisament π,
que pren el seu nom de Pitàgores.
El
problema era obtenir el valor exacte d’aquest misteriós
nombre i des de les èpoques egípcia i grega s’han
anat donant diferents aproximacions. Una d’aquestes aproximacions
és la fracció 22/7 i després en van aparèixer
d’altres, cada cop més properes al valor exacte.
En 1768 el suís Johann Heinrich Lambert va demostrar una
cosa que es venia sospitant: que π
no és un nombre racional, és a dir, que no es pot
obtenir com a quocient de dos nombres enters.
Però
el nombre potser més famós de la història,
és encara més especial: va resultar que π
tampoc és un nombre algebraic. Això vol dir que
no existeix cap equació construïda amb les operacions
bàsiques de sumar, restar, multiplicar i elevar a una potència,
que tingui com a solució el nombre π,
com va demostrar l’alemany Lindemann en 1882. En l’actualitat,
sabem que π
és un nombre format per infinites xifres decimals no periòdiques.
Existeixen projectes per a determinar les seves xifres, de les
quals ja en coneixem uns quants milions. Si tens temps ... ja
ho saps!
|
Per
saber-ne més
